Les habilitats lingüístiques, també conegudes com a competències lingüístiques, són aquelles que ens permeten comunicar amb les altres persones. Aquestes competències són quatre: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Què entenem per llegir? És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. Quines implicacions té? Són quatre i les va reconstruir Isabel Solé l'any 1982.
La primera ens diu que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius en què s'enfronta.
La segona implicació ens diu que llegir és aconseguir un objectiu; sempre que llegim, llegim per algun motiu i hem de tenir present que l'objectiu guia la lectura. També els objectius poden ser molts i molt variats (informació, plaer, autoajuda...). I, finalment, que l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i també el control, sovint inconscient, que exercim sobre la lectura.
La tercera implicació ens diu que llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Primer de tot, qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i, en segon lloc, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
La quarta i última implicació ens diu que llegir és un procés de predicció i inferència* continua. Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això ho fa a partir d'algun element del text, també a partir dels seus coneixements i interessos i, a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipotesis i, si cal, n'elabora de noves per a seguir llegint.
* La inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, a partir del context.
Què entenem per escriure? És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Es pot dividir l'escriptura en tres aspectes bàsics. Són els aspectes formals, els lingüístics i els discursQuins són els aspectes formals? Són la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició de l'espai. També hi ha els aspectes lingüístics: morfològics -formació de les paraules-; lexicològics; sintàctics -funció i ordre dels elements d'una frase- i semàntics. I finalment els aspectes discursius. Són: la tipologia textual, les característiques textuals -cohesió, correcció, coherència, adequació i variació- i el procés pròpiament dit de comprensió escrita -planificar, redactar i revisar-.
Què entenem per parlar? És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Què entenem per escoltar? És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment. Quines implicacions té? Què vol dir saber escoltar? En primer lloc, demana un paper actiu i participatiu. En segon lloc, demana un respecte per l'emissor i per les seves idees. En tercer lloc, demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre. En quart lloc, un bon oient també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador. També, en cinquè lloc, sap descobrir les idees principals del missatge. I en sisè lloc, sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador.
Dit això, m'agradaria relacionar aquestes quatre competències amb llibres, conceptes i activitats que hem duit a terme durant aquest primer semestre.
Llegir: m'agradaria relacionar aquesta habilitat amb una activitat realitzada aquest semestre i durant tota la nostra vida educativa: la lectura en veu alta. És un aspecte molt important, i més de cara al nostre futur, el de mestres, ja que hem de donar exemple d'una bona lectura i, no menys important, una bona vocalització i articulació. Per a executar una bona lectura en veu alta es necessiten uns quants requisits. Primer de tot, recomanaria llegir el text en silenci, ja que sinó no es podrà dur a terme el següent pas: la comprensió del text, entendre el que ens diu. També s'ha de procurar estar atent a la puntuació, és a dir, fer pauses si hi ha comes, punts, etc. o canviar el to de la veu si hi ha un interrogant o un signe d'exclamació. S'ha de tenir en compte, a més a més, el ritme, la pronunciació i el volum de la veu. Si s'aconsegueix reunir aquestes condicions, probablement seràs un bon lector en veu alta!
Escriure: pel que fa a l'escriptura, parlaré sobre un exercici en concret que vam realitzar en una sessió de Comunicació oral, escrita i digital: l'autorretrat. Es tractava de fer un retrat de nosaltres mateixos. No només físic, sinó de com ens sentim de cara a la societat en què ens trobem o de com ens sentim amb nosaltres mateixos. Fins aqui bé, però trobo molt complicat el fet de passar a un full en blanc de paper les idees que un té dins el seu cap. Les idees són unes cosetes que tenim a dintre del nostre cervell, les quals estan desordenades, van i vénen i mai saps com acabaran sortint del teu cap. És difícil plasmar els conceptes abstractes, no palpables, en un llenç totalment en blanc, on no saps ni per on començar. És a dir, aquesta competència la considero una de les més complexes a desenvolupar, degut a l'abstracció del pensament i a la concreció del llenguatge.
Parlar: en el cas de parlar, m'agradaria fer un petit incís. Sóc una persona poc xerradora i m'he adonat que em 'molesta', per dir-ho d'alguna manera, la gent que parla més del que deuria. Si parlen sobre alguna cosa que en tenen coneixement, endavant! Si parlen amb fonaments, també! Però el problema no és la quantitat, sinó la qualitat. A mi no em faria res escoltar a una persona que parla sobre temes interessants i que és notòria la seva saviesa. El que no m'agrada és haver d'escoltar a persones que es pensen que entenen sobre un tema i, desafortunadament, no és així. Per a donar fonaments a la meva crítica, m'agradaria citar a Rubió i Puigpelat (2010): "Potser hauríem de valorar els silencis intel·ligents que fan les persones, més que el devessall de comentaris que no porten a cap bon port". Així doncs, considero que és important parlar, però sempre mitjançant un punt de vista i una opinió.
Per una altra banda, a l'aula vam realitzar una activitat individual, a part de moltes altres també treballant l'expressió oral, que va ser una recitació d'un poema. Vaig escollir un poema de l'obra de Jacint Verdaguer, també conegut com a Mossèn Cinto, titulat Pobresa. Us l'adjunto a sota.
Escoltar: per a tractar el tema de l'escolta faré servir un text que ens van passar a classe. És un capítol extret del llibre L'art de saber escoltar, de Francesc Torralba. Us en mostraré un fragment: "L'acte d'escoltar requereix, necessàriament, de la pràctica del silenci. No tan sols del silenci físic, sinó del silenci interior. Per a poder escoltar l'altre i que aquesta escolta tingui garanties de qualitat, cal fer silenci en el defora i en el dedins. És molt més difícil silenciar el dedins que el defora, perquè la pitjor cridòria és la que portem dins de nosaltres. El pitjor crit és el que no se sent. No se sent amb les oïdes externes, però col·lapsa la interioritat." Al llegir aquest capítol em vaig sentir profundament identificada amb les paraules que, de mica en mica i silenciosament, s'anaven emmagatzemant en la meva ment.
Després de fer una explicació detallada de cadascuna de les habilitats lingüístiques exclusives de les persones, només hem queda dir que aquests aspectes es veuen moguts per un enorme impuls: la vida! Els sentiments ens donen peu a comunicar-nos, a establir relacions... I tot això desemboca en les quatre competències que hem esmentat just al principi: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Com a cloenda, us deixo aquest anunci d'Skype, una xarxa de telefonia per Internet.
Parlar: en el cas de parlar, m'agradaria fer un petit incís. Sóc una persona poc xerradora i m'he adonat que em 'molesta', per dir-ho d'alguna manera, la gent que parla més del que deuria. Si parlen sobre alguna cosa que en tenen coneixement, endavant! Si parlen amb fonaments, també! Però el problema no és la quantitat, sinó la qualitat. A mi no em faria res escoltar a una persona que parla sobre temes interessants i que és notòria la seva saviesa. El que no m'agrada és haver d'escoltar a persones que es pensen que entenen sobre un tema i, desafortunadament, no és així. Per a donar fonaments a la meva crítica, m'agradaria citar a Rubió i Puigpelat (2010): "Potser hauríem de valorar els silencis intel·ligents que fan les persones, més que el devessall de comentaris que no porten a cap bon port". Així doncs, considero que és important parlar, però sempre mitjançant un punt de vista i una opinió.
Per una altra banda, a l'aula vam realitzar una activitat individual, a part de moltes altres també treballant l'expressió oral, que va ser una recitació d'un poema. Vaig escollir un poema de l'obra de Jacint Verdaguer, també conegut com a Mossèn Cinto, titulat Pobresa. Us l'adjunto a sota.
Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa
les corones de llor que he somniat:
me diu germà la rònega pobresa,
s'avergonyeix de mi la vanitat.
Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llançava les coses d'una a una,
les ales me sentia alleugerir.
Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia la recança,
me deia Déu: "De mi no en tindràs prou?"
Pobresa, Jacint Verdaguer
Escoltar: per a tractar el tema de l'escolta faré servir un text que ens van passar a classe. És un capítol extret del llibre L'art de saber escoltar, de Francesc Torralba. Us en mostraré un fragment: "L'acte d'escoltar requereix, necessàriament, de la pràctica del silenci. No tan sols del silenci físic, sinó del silenci interior. Per a poder escoltar l'altre i que aquesta escolta tingui garanties de qualitat, cal fer silenci en el defora i en el dedins. És molt més difícil silenciar el dedins que el defora, perquè la pitjor cridòria és la que portem dins de nosaltres. El pitjor crit és el que no se sent. No se sent amb les oïdes externes, però col·lapsa la interioritat." Al llegir aquest capítol em vaig sentir profundament identificada amb les paraules que, de mica en mica i silenciosament, s'anaven emmagatzemant en la meva ment.
Després de fer una explicació detallada de cadascuna de les habilitats lingüístiques exclusives de les persones, només hem queda dir que aquests aspectes es veuen moguts per un enorme impuls: la vida! Els sentiments ens donen peu a comunicar-nos, a establir relacions... I tot això desemboca en les quatre competències que hem esmentat just al principi: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Com a cloenda, us deixo aquest anunci d'Skype, una xarxa de telefonia per Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada