Què millor que acabar aquesta primera etapa del blog amb la coincidència de la nit de Cap d'Any? Podríem fer servir això com a una metàfora de tancament però no d'acabament. Com cada final d'any s'acaba una etapa, es tanca un cicle, però mai no s'acaba una cosa definitivament. I això és el que passa amb aquest blog: tanco una part, uns conceptes i continguts que considero que he assolit, però segueix el meu camí cap a l'educació! Per tant, això no és un punt i final, sinó un punt i seguit. M'agradaria tancar aquest cicle amb unes quantes recomanacions, les quals a mi me les han fet i m'han resultat de gran ajuda.
Començaré, sense anar més lluny, amb la realització d'aquest blog. Al principi anava una mica perduda, ja que mai n'havia utilitzat cap, però va ser posar-m'hi i sentir-m'hi molt còmoda. És un espai on hi pots expressar la teva opinió, fer recomanacions -com estic fent ara-, o simplement penjar idees que consideres importants. Per això, i no per res més, m'ha agradat molt l'experiència de tenir un indret virtual on poder plasmar els meus pensaments.
Seguiré les recomanacions amb les conferències. Han sigut poques, per manca de temps, però han sigut significatives. Considero que són molt importants, ja que t'obren la ment i et fan veure les realitats -tan educatives com socials- des de diferents punts de vista, sobretot si aquests discursos provénen de personatges integrats en el món de l'educació, com són Jaume Cela i Ollé o directors i mestres d'escoles innovadores.
I per acabar, m'agradaria recomanar la lectura, ja que considero que és una de les activitats més importants que ha de realitzar un ésser humà. T'ajuda a imaginar, a pensar, t'obre la ment, fins i tot t'empeny a crear. Gràcies a les lectures obligatòries de les meves assignatures i les lectures personals que he anat fent durant la meva trajectòria personal, puc dir, avui, que llegir és meravellós! T'evaeix del món, de la realitat, del soroll de la humanitat i, per un instant, desapereixes!
Al capdavall, l'únic que importa és que un es senti realitzat i satisfet amb un mateix. Fins aviat!
Al llarg d'aquest primer semestre hem pogut anar millorant la nostra expressió oral, ja que dia rere dia ens hem anat superant degut a la quantitat d'exposicions orals que hem realitzat a classe. Al principi estàvem tots una mica perduts, ja que aquesta pràctica no és molt comuna en les escoles i instituts espanyols. Com ja esmento en una entrada anterior, l'expressió oral no està gaire present en el currículum educatiu i això fa que no sapiguem com s'ha de fer i amb quins paràmetres ens hem de medir. Per aquest motiu, ens van recomanar llegir el llibre Com parlar bé en públic, de Joana Rubió i Francesc Puigpelat, el qual tracta sobre quines qualitats ha de reunir un bon orador per arribar a ser-ho.
Després d'una lectura i un resum detallats, vàrem realitzar un treball, en el qual havíem de plasmar les idees més importants per a nosaltres, els aspectes que trobéssim que ens servirien i ens serien útils per a realitzar grans presentacions orals. El llibre tracta tots els temes: l'humor, la gesticulació, la postura, la veu, els suports audiovisuals, l'audiència, entre d'altres. Més que un llibre, per a mi, és com una guia per a ser un bon orador, transmetre el que es vol dir i saber arribar al públic, creant-li un ambient de confiança, comfortable i relaxat, i interactuant amb ell.
És un llibre que recomano totalment a les persones que estiguin interessades en tenir una comunicació amb una mica més de nivell intel·lectual i, no només per a oradors, empresaris o estudiants, sinó a qualsevol persona, ja que el vocabulari i el to de la narració fan que sigui una lectura àgil, agradable i ràpida.
Les estratègies que cito al títol de l'entrada les podeu trobar al llibre que us he recomanat Com parlar bé en públic, així que animeu-vos a llegir-lo!
Com a activitat, a més a més del treball per lliurar, vam realitzar un decàleg conjunt amb tots els meus companys. Us adjunto una imatge perquè veieu com treballem a classe!
I com a ampliació, us deixo un vídeo de les Notícies de TV3, en el qual apareix informació sobre l'actualitat i la rellevància que té avuidia expressar-se oralment bé.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i de la intenció de l'autor.
Com he dit abans, podem distingir dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat possible. Aquest tipus de descripció sol estar present en els textos acadèmics i científics.
En una descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
L'estructura dels textos descriptius solen seguir sempre el mateix model. Per tant, podem considerar tres procediments ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. En segon lloc, és la caracterització, mitjançant la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte descrit. I, finalment, el tercer consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai com al temps.
Us deixo un exemple perquè acabeu de fer-vos una idea:
El recordo encara com si fos ahir.
Aparagué pesadament al llindar
d'entrada, i rere seu un carretó,
carregat amb el seu cofre mariner:
un home gegantí, fort i bronzejat;
la cua dels cabells, embreada, li
queia fins a l'esquena, sobre el
tabard d'un blau brut. Tenia les
mans clivellades, plenes de
cicatrius, amb les ungles
irregulars i negres. A la galta, el
cop de sabre li havia deixat un
xiribec blanquinós, repugnant.
Recordo que, tot mirant la cala,
xiulava baixet; i després es posà
a entonar la vella cançó marinera
que tan sovint li havia de sentir:
Quinze són que volen el cofre del
mort, quinze són, oh oh, i una
ampolla de rom!
Podem veure, en aquest fragment de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson, com primer s'estableix el tema fent una petita introducció, després caracteritza el personatge i, finalment, el relacio amb el món exterior.
Nosaltres, com a exercici, també vam haver de fer una descripció. En aquest cas havia de ser sobre un company de classe. Vaig escriure el següent text:
"Ens vam veure, per primera vegada, a la cafeteria d’una universitat. Acabàvem de fer una prova i estàvem encara nervioses, per l’esdeveniment i per no conèixer ningú. Ens trobàvem assegudes una al costat de l’altra sense gaire a dir.
Ella era bonica, somrient i educada. Portava uns texans i una samarreta, no recordo molt bé de quin color. Els cabells eren castanys i d’una mida estàndard, ni molt llargs ni molt curts. Em va cridar l’atenció el seu somriure. No s’atrevia -ni jo tampoc- a xerrar molt, però les dues ens observàvem de reüll. Vaig notar que era desperta i parsimoniosa, curiosa i tranquil·la. Les poques paraules que creuàrem em van servir per conèixer-la una mica.
Això no és tot. Tres mesos després ens tornàvem a trobar: diferent lloc, mateixes cares.
No faltava molt per adonar-me’n que, encara amb moltes coses per descobrir i esbrinar, teníem molts aspectes en comú.
I així va ser com vaig poder comprovar que, malgrat la fugacitat de la societat pel que fa als canvis, ella seguia sent ella: atenta, enèrgica però alhora discreta, àgil, eficient..."
Hi ha moltes formes de fer una descripció. Pot ser una novel·la, un conte, una poesia, un vídeo, una cançó, un quadre, una imatge... Per a l'activitat proposada a classe, anomenada Qui ets, tu? vaig escollir una imatge per a descriure una persona, una companya de classe. Em va resultar una experiència molt bona, ja que vaig haver de buscar una característica principal d'aquella persona que la pogués descriure en poques paraules. Us poso el projecte que vaig escollir:
En darrer terme, i com a tancament d'aquesta nova publicació, us deixo un video d'una violinista interpretant el tema principal de la pel·lícula La lista de Schindler, peça que m'agrada escoltar quan treballo, estudio o necessito relaxar-me i que considero que descriu molt bé el sentiment del què tracta la pel·lícula. Escolteu-lo siusplau, és totalment recomanable!
Avui avançarem una mica més amb un nou projecte, l'Scratch. Aquesta eina és utilitzada i està pensada per a nens, els quals des de ben petits comencen a programar videojocs, animacions, dibuixos i videos, entre d'altres.
D'on prové el nom d'aquest estri online? Scratch en anglès significa esgarrapar o rascar, però se li pot donar un altre significat depenent del context. En aquest cas, en el món de la tecnologia, se li atorga el concepte de crear un programa codificat des de zero. Aquesta eina està desenvolupada pel Grup LifeLong Kindergarten del MIT Media Lab.
Aquest tipus de programació fa que sigui més pròxima i propera la utilització d'aquestes eines per a nens, degut al seu fàcil i pràctic funcionament i la seva descàrrega, ja que és gratuïta i es pot fer servir tant al sistema operatiu de Windows com d'Apple.
Aquest projecte, desenvolupat per científics amb la col·laboració d'universitats com la de California, està basat en el joc de construcció LEGO, ja que la programació es crea a partir de blocs que es van unint i donant vida als personatges.
Des de la pròpia pàgina web es pot començar a crear un projecte i, fins i tot, es pot veure el que estan fent altres persones arreu del món, ja que també t'ofereix la possibilitat de compartir els projectes realitzats.
Sota el punt de vista educatiu, que és el que realment ens interessa a nosaltres, és una eina molt útil de cara a la tecnologia a les aules. Els nens aprenent jugant, el qual fa que s'interessin més pel que estan fent i aconsegueixin, de manera pràcticament autònoma, programar. I no només això, sinó que els ensenya a pensar i a haver de donar una funció a cada idea o concepte. Aquest és un aspecte positiu, ja que al ritme que avança la tecnologia, i en general la societat, és positiu que els nens i nenes comencin a entendre's amb la programació i la tecnologia.
Amb l'Scratch, que el seu logo és un gat, els nens i nenes aprenen a crear, imaginar i compartir. Obre un món de possibilitats, ja que no només permet jugar, sinó també utilitzar la seva imaginació per a crear els seus propis jocs i videos.
Com a ampliació i mostra de que és una eina útil i fàcil d'utilitzar, us deixo el meu projecte realitzar a classe juntament amb la meva companya Ariadna Martínez.
Les pissarres digitals interactives són bàsicament un dispositiu de presentació que interactua amb un ordinador. Les imatges de l'ordinador es mostren a la pantalla a través d'un videoprojector, i es poden manipular i controlar mitjançant un llapis o un marcador, o directament amb el dit. Els elements que interaccionen entre si són els següents:
un ordinador
un videoprojector
una pantalla sobre la qual s'interacciona
el programari adequat
A més d'aquests elements bàsics hi ha d'altres que són gairebé imprescindibles:
- Connexió a Internet
- Equip de so
- Accés a una xarxa local on poder localitzar o desar els recursos que cal fer servir.
La BECTA (Britsh Education Communication and Technology Agency) classifica aquestes pissarres, segons la tecnologia que usen, en les tres següents:
- Pissarres tàctils
- Pissarres electromagnètiques
- Pissarres amb tecnologia d'infrarojos-ultrasons
Uns dels aventatges d'aquest tipus de pissarres són que és una eina neta i atractiva; augmenta la motivació dels alumnes i, per tant, hi ha més participació i interacció; i el gran ventall de possibilitats en quant a metodologies de treball (individual, en grup, etc.)
Amb el pas del temps, les pissarres han anat evolucionant fins arribar a ser una eina de treball molt útil i pràctica. Us poso una imatge perquè ho comproveu vosaltres mateixos.
I per a concloure, dono suport a aquesta innovadora eina, ja que si es té una pissarra digital es podran aconseguir moltes més coses. Com per exemple, realitzar presentacions més atractives, utilitzar eines multimèdia, tenir un accés immediat a la informació, fer una avaluació més col·lectiva, entre d'altres. Per tant, i així acabo, considero aquesta eina molt útil i pràctica.
Què és per a tu un bon comunicador? Aquesta és la pregunta que ens vam haver de fer per a realitzar l'activitat plantejada pels nostres professors del mòdul Processos i Contextos Educatius II. Un bon comunicador, per a mi, ha de ser una persona que sàpiga transmetre el que realment pensa i el que realment vol dir. És a dir, si t'hi pares a pensar no és fàcil dir exactament el que penses, sempre hi ha interferències, paraules que se'ns instal·len a la ment i que, tenint molt clar que no volem dir-les, potser les acabem dient. Per això, és important tenir molt clar què s'ha de dir respectant sempre la pròpia opinió. I això no és tot! No és fàcil ser un bon comunicador. S'han de tenir en compte molts aspectes perquè tot surti com està previst. Com és un tema tan extens i ens hi podríem passar hores parlant sobre com ha de ser un bon orador, deixo aqui un decàleg que, extraient informació i a través d'un ja realitzat a classe, ens serà útil a l'hora de saber quins aspectes s'han de tenir i quins no.
Un bon comunicador...
1. Ha de ser clar i concís.
2. Ha d’entendre com ajustar-se i centrar-se en la seva audiència.
3. Ha de centrar-se en les coses positives i demostrar entusiasme.
4. Ha de dir la veritat i admetre els seus errors.
5. Ha d’escoltar i fer preguntes.
6. No ha de suposar que el públic té coneixements del tema del que parla.
7. Ha d’utilitzar històries, exemples.
8. Ha de ser natural a l’hora d’expressar les seves idees.
9. No ha de donar les males notícies per fascicles.
10. Ha de tenir les idees molt clares abans de començar a parlar.
En aquesta nova entrada, utilitzaré la mateixa metodologia que he fet servir anteriorment en una publicació. En aquest cas, però, els dos temes tractats seran una exposició sobre un comunicador conegut internacionalment i un programa de presentació, el Pearltrees. Seguiré el mateix ordre que vaig usar en l'entrada anterior, i primer us mostraré com funciona aquesta eina i després, us deixaré, perquè li doneu un cop d'ull, l'exposició que vaig dur a terme amb les meves companyes Patricia Herrera, Gemma Molina i Ariadna Pérez.
Fa uns anys, l'única manera que hi havia de guardar enllaços d'interès era a través dels Favorits dels navegadors. Això, però, suposava un desaventatge, ja que aquell marcador només quedava registrat en aquell mateix ordinador i navegador on s'havia trobat la informació. Avuidia això és inconcebible. La majoria de persones tenen més d'un aparell electrònic, com un ordinador, un telèfon mòbil o inclòs una tablet. Així doncs, per a poder accedir a les teves pàgines preferides des de qualsevol dispositiu, s'han inventat vàries eines, com ara Pearltrees.
Aquesta és la més recent i innovadora, la qual destaca pel seu disseny i la seva forma de compartir els enllaços. La seva utilització no és del tot senzilla -s'han de tenir uns coneixements bàsics d'informàtica- però la seva definició fa que ho sigui: Pearltrees és un gestor d'enllaços favorits o un marcador social. Es tracta d'anar recopilant la informació que t'ha interessat o que creus que la necessitaràs en un futur, tan pròxim com llunyà.
Per a començar...
Només s'ha d'entrar a la pàgina web, de la qual us he deixat l'enllaç a dalt, i crear-se un compte d'usuari. Es pot accedir des de qualsevol sistema operatiu i des de qualsevol dispositiu. És gratuït i pots accedir-hi des d'un compte de correu electrònic o des de qualsevol xarxa social.
Per a afegir enllaços...
La pantalla principal és com un llenç en blanc. Si vas navegant per Internet i trobes una informació interessant, si et descarregues l'extensió per a Google Chrome, podràs afegir fàcilment aquesta direcció al teu llenç de Pearltrees. Una curiositat: en aquesta eina, les pàgines web que vas guardant s'emmagatzemen mitjançant perles. El disseny, i com bé diu el seu nom, va formant un arbre on d'ell hi surten perles, que són les pàgines web i direccions que tu has anat registrant. Encara que a mi, personalment, em sembla més una mol·lècula o algun tipus de cèl·lula.
Per a compartir enllaços...
Pearltrees també t'ofereix la possibilitat de compartir les teves troballes. Per defecte, cada element que registres com a favorit s'està compartint amb la resta d'usuaris de Pearltrees, però també tens la possibilitat de compartir-ho explícitament a través de correu electrònic, Facebook, Twitter i qualsevol altra xarxa social.
Aquest és el funcionament d'aquesta eina. Pràctic, senzill i funcional, tant a nivell acadèmic com a nivell informal.
Pel que fa a l'exposició oral mitjançant la utilització d'aquesta eina, explicada a dalt, havíem d'escollir un bon comunicador i, sota el nostre punt de vista, vam triar Eduard Punset, advocat, economista i divulgador científic. Vam creure oportú dedicar la nostra exposició a ell, ja que crèiem que reuneix la majoria d'aspectes que s'han reunir per a ser un bon orador. Per tant, vam analitzar conferències i videos que ell ha realitzat arreu del món per a comprovar si era una persona que transmetia bé els seus coneixements. Per a dur-ho a terme, vam escollir una conferència realitzada a la seu de l'Obra Social de CajaCanarias en el II Fòrum Científic Social.
Aqui us el deixo!
També vam revisar videos on ell apareix, com en el seu programa Redes, a El Convidat, El loco de la colina, entre d'altres. A partir d'això, vam poder observar que Eduard Punset és un bon comunicador perquè dóna al seu discurs un toc d'humor, que sempre relaxa i genera confiança; exemples i anècdotes, que donen credibilitat a la seva ponència; pauses, que li permeten respirar bé i donar seguretat; i, finalment, el to de veu que, encara que aconsegueix claredat, li manca una mica d'articulació i vocalització.
Us adjunto un video on apareix Eduard Punset al programa APM de TV3!
Recapitulant, aquesta experiència em va recordar al metateatre, ja que nosaltres parlàvem sobre un bon comunicador però, alhora, nosaltres també havíem de ser-ho.
A manera de resum, i per entendre ben bé com s'usa, us deixo la presentació que va realitzar el meu grup mitjançant el Pearltrees sobre Eduard Punset, per a nosaltres i molta més gent, un gran i bon comunicador.
Ens trobem en el segle XXI i la tecnologia avança. Així doncs, cal que tant els adults com els nens adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'Educació Infantil, l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria, de Batxillerat...
En el cas dels mestres i professors, a aquestes competències bàsiques se li han d'afegir algunes específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.
Per aquest motiu, tant la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO), com la International Society for Technology in Education (ISTE).
En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de les tecnologies. I pel que fa a l'ISTE, ha publicat dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants.
Us les deixo a sota a mode d'una presentació que he realitzat a partir del Google Drive.
Fins fa uns anys, quan es pujava un vídeo a Yotube no es podia retocar. O l'havies d'editar abans de pujar-lo a la plataforma virtual o bé no el podies modificar més. Actualment, des de fa un parell d'anys, Youtube compte amb un editor de vídeos online.
Youtube és una pàgina web en la qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos amb la resta del món. Va ser creat per tres extreballadors de Paypal el febrer de 2005 i va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006. És molt popular gràcies a la possibilitat que ofereix d'emmagatzemar vídeos personals de manera pràctica i senzilla. Allotja una gran varietat, com ara pel·lícules, programes de televisió, vídeos musicals i videoblocs. Encara que Youtube té prohibit pujar vídeos amb drets d'autor, existeix una gran quantitat d'aquest material.
Un gran aventatge amb el que compte Youtube és la inserció en qualsevol xarxa social o blocs personals a través de la incrustació del codi HTML.
Per a començar a editar només es requereix tenir un compte d'usuari en aquesta plataforma virtual i podràs accedir a l'edició dels teus vídeos.
Per a editar...
Si ja has accedit al teu compte, ara t'has de dirigir al botó que posa 'Penja un vídeo' i t'apareixeran diferents opcions (es mostren a la imatge). Tot seguit, i clicant sobre les tisores grogues, podràs començar a editar el teu vídeo.
Però, com tot en aquesta vida, té unes limitacions. Potser el major obstacle que té és la durada. No pot superar els quinze minuts ni pot ser major de 20GB. Una altra barrera és la música, degut a que només pots usar la que surt per defecte, ja que no se't permet utilitzar música que consti de Copyright. Així i tot, es poden fer moltes variacions i es poden arribar a crear vídeos molt interessants.
Com a conclusió, i a mode d'ampliació, us deixo el vídeo que he creat mitjançant el Youtube.
Les habilitats lingüístiques, també conegudes com a competències lingüístiques, són aquelles que ens permeten comunicar amb les altres persones. Aquestes competències són quatre: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Què entenem per llegir?És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. Quines implicacions té? Són quatre i les va reconstruir Isabel Solé l'any 1982.
La primera ens diu que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius en què s'enfronta.
La segona implicació ens diu que llegir és aconseguir un objectiu; sempre que llegim, llegim per algun motiu i hem de tenir present que l'objectiu guia la lectura. També els objectius poden ser molts i molt variats (informació, plaer, autoajuda...). I, finalment, que l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i també el control, sovint inconscient, que exercim sobre la lectura.
La tercera implicació ens diu que llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Primer de tot, qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i, en segon lloc, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
La quarta i última implicació ens diu que llegir és un procés de predicció i inferència* continua. Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això ho fa a partir d'algun element del text, també a partir dels seus coneixements i interessos i, a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipotesis i, si cal, n'elabora de noves per a seguir llegint.
* La inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, a partir del context.
Què entenem per escriure? És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Es pot dividir l'escriptura en tres aspectes bàsics. Són els aspectes formals, els lingüístics i els discursQuins són els aspectes formals? Són la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició de l'espai. També hi ha els aspectes lingüístics: morfològics -formació de les paraules-; lexicològics; sintàctics -funció i ordre dels elements d'una frase- i semàntics. I finalment els aspectes discursius. Són: la tipologia textual, les característiques textuals -cohesió, correcció, coherència, adequació i variació- i el procés pròpiament dit de comprensió escrita -planificar, redactar i revisar-.
Què entenem per parlar? És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Què entenem per escoltar?És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment. Quines implicacions té? Què vol dir saber escoltar? En primer lloc, demana un paper actiu i participatiu. En segon lloc, demana un respecte per l'emissor i per les seves idees. En tercer lloc, demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre. En quart lloc, un bon oient també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador. També, en cinquè lloc, sap descobrir les idees principals del missatge. I en sisè lloc, sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador.
Dit això, m'agradaria relacionar aquestes quatre competències amb llibres, conceptes i activitats que hem duit a terme durant aquest primer semestre.
Llegir: m'agradaria relacionar aquesta habilitat amb una activitat realitzada aquest semestre i durant tota la nostra vida educativa: la lectura en veu alta. És un aspecte molt important, i més de cara al nostre futur, el de mestres, ja que hem de donar exemple d'una bona lectura i, no menys important, una bona vocalització i articulació. Per a executar una bona lectura en veu alta es necessiten uns quants requisits. Primer de tot, recomanaria llegir el text en silenci, ja que sinó no es podrà dur a terme el següent pas: la comprensió del text, entendre el que ens diu. També s'ha de procurar estar atent a la puntuació, és a dir, fer pauses si hi ha comes, punts, etc. o canviar el to de la veu si hi ha un interrogant o un signe d'exclamació. S'ha de tenir en compte, a més a més, el ritme, la pronunciació i el volum de la veu. Si s'aconsegueix reunir aquestes condicions, probablement seràs un bon lector en veu alta!
Escriure: pel que fa a l'escriptura, parlaré sobre un exercici en concret que vam realitzar en una sessió de Comunicació oral, escrita i digital: l'autorretrat. Es tractava de fer un retrat de nosaltres mateixos. No només físic, sinó de com ens sentim de cara a la societat en què ens trobem o de com ens sentim amb nosaltres mateixos. Fins aqui bé, però trobo molt complicat el fet de passar a un full en blanc de paper les idees que un té dins el seu cap. Les idees són unes cosetes que tenim a dintre del nostre cervell, les quals estan desordenades, van i vénen i mai saps com acabaran sortint del teu cap. És difícil plasmar els conceptes abstractes, no palpables, en un llenç totalment en blanc, on no saps ni per on començar. És a dir, aquesta competència la considero una de les més complexes a desenvolupar, degut a l'abstracció del pensament i a la concreció del llenguatge.
Parlar: en el cas de parlar, m'agradaria fer un petit incís. Sóc una persona poc xerradora i m'he adonat que em 'molesta', per dir-ho d'alguna manera, la gent que parla més del que deuria. Si parlen sobre alguna cosa que en tenen coneixement, endavant! Si parlen amb fonaments, també! Però el problema no és la quantitat, sinó la qualitat. A mi no em faria res escoltar a una persona que parla sobre temes interessants i que és notòria la seva saviesa. El que no m'agrada és haver d'escoltar a persones que es pensen que entenen sobre un tema i, desafortunadament, no és així. Per a donar fonaments a la meva crítica, m'agradaria citar a Rubió i Puigpelat (2010): "Potser hauríem de valorar els silencis intel·ligents que fan les persones, més que el devessall de comentaris que no porten a cap bon port". Així doncs, considero que és important parlar, però sempre mitjançant un punt de vista i una opinió.
Per una altra banda, a l'aula vam realitzar una activitat individual, a part de moltes altres també treballant l'expressió oral, que va ser una recitació d'un poema. Vaig escollir un poema de l'obra de Jacint Verdaguer, també conegut com a Mossèn Cinto, titulat Pobresa. Us l'adjunto a sota.
Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa
les corones de llor que he somniat:
me diu germà la rònega pobresa,
s'avergonyeix de mi la vanitat.
Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llançava les coses d'una a una,
les ales me sentia alleugerir.
Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia la recança,
me deia Déu: "De mi no en tindràs prou?"
Pobresa, Jacint Verdaguer
Escoltar: per a tractar el tema de l'escolta faré servir un text que ens van passar a classe. És un capítol extret del llibre L'art de saber escoltar, de Francesc Torralba. Us en mostraré un fragment: "L'acte d'escoltar requereix, necessàriament, de la pràctica del silenci. No tan sols del silenci físic, sinó del silenci interior. Per a poder escoltar l'altre i que aquesta escolta tingui garanties de qualitat, cal fer silenci en el defora i en el dedins. És molt més difícil silenciar el dedins que el defora, perquè la pitjor cridòria és la que portem dins de nosaltres. El pitjor crit és el que no se sent. No se sent amb les oïdes externes, però col·lapsa la interioritat." Al llegir aquest capítol em vaig sentir profundament identificada amb les paraules que, de mica en mica i silenciosament, s'anaven emmagatzemant en la meva ment.
Després de fer una explicació detallada de cadascuna de les habilitats lingüístiques exclusives de les persones, només hem queda dir que aquests aspectes es veuen moguts per un enorme impuls: la vida! Els sentiments ens donen peu a comunicar-nos, a establir relacions... I tot això desemboca en les quatre competències que hem esmentat just al principi: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Com a cloenda, us deixo aquest anunci d'Skype, una xarxa de telefonia per Internet.
Les xarxes socials són el motor de la societat d'avuidia. Qui no ha publicat algun cop un estat d'ànim, una frase o una cançó? Doncs bé, aquest és l'objectiu de la xarxa social protagonista avui: el Twitter. Aquest és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i rebre missatges -tant text, com imatges, com videos- d'una longitud màxima de 140 caràcters. Es basa en seguir a altres usuaris que et segueixin a tu. Però no tot és tan bonic, com tot en aquesta vida té uns aventatges i uns desaventatges.
En primer lloc, els aventatges són:
- és una xarxa fàcil d'utilitzar i didàctica, ja que permet estar al corrent de tot el que t'interessa
- el fet de poder escriure només 140 caràcters fa que sigui senzilla i pràctica
- es pot retwittejar si hi ha algun missatge que t'interessi
- es pot sincronitzar amb altres xarxes socials
- diversitat
I, en segon lloc, els desaventatges:
- s'ha de resumir molt el missatge que es vol transmetre, ja que només s'hi poden escriure 140 caràcters
- és molt comú veure insults o males paraules dedicades a famosos o a institucions al ser de caràcter més anònim
- la falsificació de perfils d'usuaris
Aquests serien, a mode de resum, els aventatges i desaventatges principals que té el Twitter, encara que cadascú té la seva opinió.
Per a començar...
Només s'ha de crear un compte a través d'un correu electrònic i ja es pot accedir a la xarxa social. Després només et quedarà començar a seguir a twitters i ells, esperem, et començaran a seguir a tu.
Per a fer tweets o 'piulades'...
En aquest cas, t'has de dirigir a la part alta de l'esquerra de la pantalla on posa 'Publicar un nou tweet' i començar a escriure! És habitual, entre els usuaris d'aquesta xarxa, posar etiquetes a les publicacions, ja que d'aquesta manera és més fàcil que trobin les teves publicacions a través de navegadors o altres xarxes socials.
Altres opcions...
Twitter també ofereix la possibilitat de 'retwittejar', és a dir, si t'interessa algun tipus d'informació que ha publicat algú que tu segueixes, pots reblogejar, fer-t'ho teu però sempre donant la font d'origen.
Per a una millor comprensió i perquè veieu el disseny que té Twitter, us deixo a sota unes imatges del meu perfil.
Com a ampliació, i també com a cloenda, us deixo algunes adreces de Twitter que considero interessants, tant en l'àmbit educatiu com cultural.
En el últims anys, s'ha començat a parlar molt sobre l'excés d'informació. Ens passem els dies envoltats d'informació: notícies, videoclips, fotografies, etc. I no només a la televisió, com era habitual abans, sinó en qualsevol suport. Qui no té un ordinador o un smartphone avuidia per rebre notícies a l'instant? Aquesta qüestió obre un debat en què s'hi podria dedicar una altra entrada, però no és aquest el tema. Una pregunta que comporta incertesa seria: com i on trobar una informació concreta dins l'ampli món de la informació d'avuidia? Hi ha diverses eines, però una d'elles és l'Scoop.it.
L'Scoop.it és una pàgina de selecció i curació de continguts que permet filtrar notícies sobre els teus temes d'interès i compartir-los. A més a més, és una aplicació que reuneix i publica la informació d'una manera atractiva, gràfica i visual. Al igual que un blog, les publicacions s'anomenen post. Hi ha internautes que diuen que és una mena d'híbrid entre un blog i un servei de curació de continguts, ja que la seva presentació i estructura no deixa indiferent a ningú.
D'on prové el nom d'aquesta pàgina web? Scoop significa primícia en anglès i és just això el que recull: notícies actuals i d'interès que es seleccionen i filtren a través de paraules clau i etiquetes.
Crec que una eina com ho és l'Scoop.it és imprescindible per a qualsevol persona que la seva professió o hobby li exigeixi un tipus d'informació detallada, concisa i actual. Ens és molt útil, i més en l'actualitat i societat en què vivim, ja que tot passa molt de pressa i quasi no tenim temps per a adaptar-nos i assimilar la gran quantitat d'informació que rebem cada dia. Per això, considero aquesta pàgina web com a un gran estri, tant per a docents com a estudiants, a l'hora de buscar i seleccionar continguts.
No només ens és útil, sinó que ens és de gran ajuda, tant ara com en el futur. Aquest és un aspecte positiu, és a dir, ens serveix ara per a realitzar els nostres treballs i ens servirà, en un futur, per a també realitzar i buscar informació per als nostres futurs alumnes.
El que considero un aventatge en relació a la cerca d'informació, és que l'Scoop.it ens ofereix la possibilitat de subscriure'ns al canal RSS, el qual ens fa arribar notícies sense haver-les de buscar. Simplement ens arriben. Però no ens arriben totes, sinó les que nosaltres hem volgut que ens arribin a través de la subscripció.
Com a ampliació, afegiré una guia que podem trobar d'Eva Sanagustín Fernández, redactora de continguts web i autora de varis llibres, com Tu blog paso a paso (Anaya: 2009). Aquesta guia sintetitza els passos a seguir per a ser un bon curador de continguts. Són els següents passos:
Escollir el tema a filtrar
Escollir les paraules clau
Escollir les fonts d'informació
Crear alertes per a seguir aquesta informació (RSS)
Determinar el criter per a elegir alguna informació
Determinar com ho veurà l'usuari
Determinar quina i com serà l'eina
Escollir l'eina de publicació
Combinar la informació amb contingut original
Promocionar el contingut filtrat
Seguint aquests passos es podrà aconseguir informació de qualitat i específica segons la búsqueda realitzada anteriorment a través de paraules clau.
I com a conclusió, dir que aquesta eina online és molt útil tant per a professors i mestres com a alumnes, els quals amdós han de realitzar treballs amb informacions fiables i de confiança, ja que avuidia hi ha molta informació penjada a les pàgines web i mai no es sap si són de fonts fiables o no.
Avui us presentaré una eina increïblement útil per a qualsevol persona que utilitzi la Internet, tant per a treballar com per a simplement 'navegar per la xarxar'.
S'anomena Google Drive i és un servei d'allotjament i creació d'arxius. Una de les opcions més importants és que es poden compartir amb la persona que vulguis a partir de la introducció de la seva direcció de correu electrònic. Fou introduït per Google l'any 2012 com a substitució de l'antic Google Docs. Amb aquest canvi van fer grans avenços, deixant enrere la plataforma Gmail al augmentar el seu espai d'emmagatzematge. Avuidia té 15 gigabytes, mentre que Gmail compta amb 10 gigabytes.
Uns dels aventatges d'aquesta eina és l'accessibilitat: té pàgina web, però també ha desenvolupat aplicacions per a iOS i Android.
Quins tipus d'arxius es poden crear al Google Drive? Es poden crear carpetes, documents, presentacions, fulls de càlculs, formularis i dibuixos. Cada arxiu té la seva funció i l'usuari pot elegir cada tipologia depenent de l'objectiu del treball a crear. A més a més, la creació de carpetes et permet gaudir d'una millor organització al poder estructurar i agrupar els arxius per temes o diverses jerarquies.
Aquest estri, amb una bona valoració per part meva i, suposo, per part de molts usuaris, ajuda a treballar en grup. Dit aixì pot semblar estrany, però no dic cap mentida. Un aventatge molt interessant del que abans no us he parlat és la possibilitat de treballar simultàniament amb altres persones en el mateix document. Això facilita molta informació a l'hora de treballar en equip, és a dir, permet tenir coneixement del que s'està redactant i pendre decisions i arribar a un consens, tot de manera grupal.
Respecte a compartir els documents, és un servei molt útil, degut a que es poden intercanviar documents o, fins i tot, opinions. Quan es comparteix un arxiu, automàticament se't presenta l'opció d'afegir comentaris, els quals permeten tenir una comunicació amb altres membres i pendre decisions de com redactar o com ajustar el text.
A través dels formularis, per exemple, es poden realitzar enquestes i sondejos que permetran complementar treballs d'investigació o contrastar exposicions.
Com a conclusió, considero el Google Drive una eina molt útil, la qual abans desconeixia i reconeixo que s'hauria treballat molt millor a partir d'aquest servei.
Deixo un vídeo de presentació on explica, de manera breu i resumida, les seves funcions.
I finalment, per a tenir certesa de que és útil i es pot fer un bon ús del Drive, us deixo un enllaç d'una pàgina web on explica 10 usos del Google Drive a les escoles.
Les presentacions orals són, actualment, una de les eines més bàsiques i importants per a les empreses i les universitats. Tot això està molt bé però, si són tan importants, per què ningú no ens ensenya a desenvolupar-les d'una manera adequada i coherent?
A les escoles, fent un cop d'ull general, quasi no es treballa l'expressió oral i, fins i tot, hi ha escoles que no la fan servir per res. Poques són les activitats que es realitzen al voltant d'aquest tema i, si avuidia és tan bàsica i necessària, per què no hi ha una assignatura que tracti sobre això?
L'expressió oral ha estat present des dels inicis de la història de la humanitat. A la Prehistòria era un dels únics canals per a comunicar-se, juntament amb els dibuixos rupestres. I no va ser fins després de l'Edat Mitjana que l'expressió escrita va rebre major importància, ja que fins aquell moment tot es parlava i res s'escrivia. Els contes i les històries, tan reals com fictícies, anaven de boca en boca, però s'hi distingia un aspecte: l'expressió escrita es guardava per la ciència i la religió, les quals, en alguns moments oposades, tenien gran pes en aquella societat; mentre que l'expressió oral quedava reservada per a cançons, històries i contes populars que passaven de generació en generació.
En l'actualitat, i com he esmentat anteriorment, se li dóna igual importància a l'escrita que l'oral, encara que no es pot negar que l'escrit sempre té un punt de formalitat que el discurs parlat.
Bé doncs, els temes que tractarem avui seran dos. El primer, una exposició realitzada a classe anomenada Identitat i Territori; i el segon, i no menys important, el suport audiovisual conegut com Prezi.
En primer lloc, s'ha de dir que són dos temes que estan molt lligats, ja que un no pot existir sense l'altre. Si no hi haguessin presentacions orals no caldria tenir una eina per a donar suport a les paraules del nostre discurs. Per tant, primer us presentaré la utilitat que té l'eina Prezi i després, i a mode de cloenda, us mostraré la presentació de Prezi que vaig dur a terme juntament amb la meva companya Ariadna Martínez.
Prezi va ser creat per Adam Somlai-Fischer, arquitecte de renom internacional i artista visual. Des del 2001 estava interessant en un nou enfocament per a presentacions. Així va ser com va trobar una interfície d'usuari amb zoom (ZUI) que li va permetre explorar la imatge de dos modes diferents: amb una visió general i amb una visió més detallada. Prezi es va posar en marxa l'abril del 2009 a Budapest.
Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual. La seva gran distinció dels altres programes de presentació, i també avantatge, és el zoom que proporciona, aconseguint així dues maneres de veure una presentació i oferint a l'usuari una navegació per la seva pròpia presentació audiovisual.
La seva utilització és molt pràctica, ja que només s'han d'inserir imatges, videos o qualsevol altre suport. Un desaventatge, potser, és la necessitat d'estar connectat a una xarxa d'Internet per a poder accedir-hi.
Per a fer una presentació només s'ha d'ingressar, és a dir, crear un compte d'usuari i començar a introduir-hi informació.
El text, les imatges, els videos i altres mitjans s'insereixen al llenç blanc, o amb un fons anteriorment escollit, i es poden juntar en marcs o cercles que ofereixen la possibilitat de poder agrupar els conceptes en temes o jerarquies. Després també hi ha l'opció del zoom, és a dir, segons la importància que se li doni a un concepte, video, etc. se li posa més zoom o no.
Finalment, i com a ampliació, us deixo la presentació de Prezi que vam realitzar la meva companya Ari i jo per a l'activitat Identitat i Territori del mòdul Processos i Contextos Educatius II.
