Nocions bàsiques per a una bona descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i de la intenció de l'autor. 

Com he dit abans, podem distingir dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat possible. Aquest tipus de descripció sol estar present en els textos acadèmics i científics. 

En una descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

L'estructura dels textos descriptius solen seguir sempre el mateix model. Per tant, podem considerar tres procediments ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. En segon lloc, és la caracterització, mitjançant la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte descrit. I, finalment, el tercer consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai com al temps.

Us deixo un exemple perquè acabeu de fer-vos una idea:

El recordo encara com si fos ahir.

Aparagué pesadament al llindar

d'entrada, i rere seu un carretó,

carregat amb el seu cofre mariner:

un home gegantí, fort i bronzejat;

la cua dels cabells, embreada, li

queia fins a l'esquena, sobre el

tabard d'un blau brut. Tenia les

mans clivellades, plenes de

cicatrius, amb les ungles

irregulars i negres. A la galta, el

cop de sabre li havia deixat un

xiribec blanquinós, repugnant.

Recordo que, tot mirant la cala,

xiulava baixet; i després es posà

a entonar la vella cançó marinera

que tan sovint li havia de sentir:

Quinze són que volen el cofre del

mort, quinze són, oh oh, i una

ampolla de rom!

Podem veure, en aquest fragment de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson, com primer s'estableix el tema fent una petita introducció, després caracteritza el personatge i, finalment, el relacio amb el món exterior.

Nosaltres, com a exercici, també vam haver de fer una descripció. En aquest cas havia de ser sobre un company de classe. Vaig escriure el següent text:

"Ens vam veure, per primera vegada, a la cafeteria d’una universitat. Acabàvem de fer una prova i estàvem encara nervioses, per l’esdeveniment i per no conèixer ningú. Ens trobàvem assegudes una al costat de l’altra sense gaire a dir. 

Ella era bonica, somrient i educada. Portava uns texans i una samarreta, no recordo molt bé de quin color. Els cabells eren castanys i d’una mida estàndard, ni molt llargs ni molt curts. Em va cridar l’atenció el seu somriure. No s’atrevia -ni jo tampoc- a xerrar molt, però les dues ens observàvem de reüll. Vaig notar que era desperta i parsimoniosa, curiosa i tranquil·la. Les poques paraules que creuàrem em van servir per conèixer-la una mica. 

Això no és tot. Tres mesos després ens tornàvem a trobar: diferent lloc, mateixes cares.

No faltava molt per adonar-me’n que, encara amb moltes coses per descobrir i esbrinar, teníem molts aspectes en comú.

I així va ser com vaig poder comprovar que, malgrat la fugacitat de la societat pel que fa als canvis, ella seguia sent ella: atenta, enèrgica però alhora discreta, àgil, eficient..."

Hi ha moltes formes de fer una descripció. Pot ser una novel·la, un conte, una poesia, un vídeo, una cançó, un quadre, una imatge... Per a l'activitat proposada a classe, anomenada Qui ets, tu? vaig escollir una imatge per a descriure una persona, una companya de classe. Em va resultar una experiència molt bona, ja que vaig haver de buscar una característica principal d'aquella persona que la pogués descriure en poques paraules. Us poso el projecte que vaig escollir:

En darrer terme, i com a tancament d'aquesta nova publicació, us deixo un video d'una violinista interpretant el tema principal de la pel·lícula La lista de Schindler, peça que m'agrada escoltar quan treballo, estudio o necessito relaxar-me i que considero que descriu molt bé el sentiment del què tracta la pel·lícula. Escolteu-lo siusplau, és totalment recomanable!